L’Offred viu a la República de Galaad, un règim totalitari i teocràtic basat en el control del cos femení per part del govern. En un futur no gaire llunyà assolat per una natalitat en declivi, les dones fèrtils com ella només tenen una missió a la vida: garantir la descendència de l’elit dominant. El seu relat descarnat—a estones fred i irònic, d’altres vehement—desvelarà les tenebres d’una societat que es pretén virtuosa i ens demostrarà que ni l’Estat més repressor pot contenir el desig de llibertat. Des de la seva publicació el 1985, El conte de la Serventa ha esdevingut un veritable clàssic de la literatura en llengua anglesa, i és que aquesta sàtira colpidora del fanatisme religiós i el totalitarisme interpel·la més que mai el nostre present i ens fa considerar la fragilitat dels nostres drets i llibertats més preats.

L’obra de Francesc Trabal, narrador agosarat i brillant, és d’una modernitat intemporal. Hi va saber copsar, amb una ironia sagaç i un humor sovint absurd i corrosiu, la buidor i la insatisfacció en les relacions humanes dins la societat benestant de principis del segle xx, amb un estil elegant que combina el millor del classicisme i de l’avantguarda. Novel·les (II) aplega les seves darreres aventures literàries: Vals (1935), guanyadora del premi Crexells en plena Guerra Civil i considerada per molts l’obra mestra de l’escriptor, i Temperatura (1947), una ambiciosa novel·la de maduresa escrita a l’exili; ambdues marcades pel conflicte i, tanmateix, representatives de l’esperit més irreverent i renovador de la literatura contemporània.

De manera subtil i colpidora, aquest assaig tracta dels «infinitius essencials» de l?ésser humà: viure, pensar i estimar. I constitueix, sens dubte, una valuosa aportació filosòfica, que s?articula a partir del concepte de «replec del sentir». L?estil singular de l?autor va calant de mica en mica, com la pluja menuda, tot proposant-nos un itinerari molt revelador, amb trams relatius a la commoció, el desig, la creació, l?amistat, la revolució i l?agraïment. I anticipant- nos, ja de bell començament, allò que és més nuclear: «Aquí, als afores, la gènesi i la degeneració, la vida i la mort, l?humà i l?inhumà?car només l?humà pot ser inhumà?, la proximitat i la indiferència. Aquí, als afores, el mal és molt profund, però la bondat encara ho és més. Aquí, als afores, res té més sentit que l?empara i la generositat. Aquí, als afores, no només vivim, sinó que som capaços de vida»

La Irene Wagner du una vida acomodada i sense preocupacions amb el marit i les seves dues filles. Tanmateix, després de vuit anys de matrimoni, els balls, el teatre, l?òpera i altres activitats socials li sem blen banals i anodines. Així, més per fantasia novel·lesca que per autèntic desig, comença una relació amb un jove pianista. De sobte, però, una dona la descobreix quan surt del pis del seu amant i la Irene es veu obligada a cedir a un terrible xantatge. El terror que el seu marit l?enxampi i la possibilitat de perdre tot el que posseeix i que, com descobreix ara, s?estima i necessita tant, la sumirà en un malson esgarrifós. Escrita el 1913 i publicada per primer cop gairebé una dècada més tard, Por és una de les novel·les curtes més esglaiadores de Stefan Zweig, amb un final tan sorprenent per a la protagonista com per al lector.

¿En qué consiste entender la música? ¿Tiene el hecho musical algún significado? Compositores, intérpretes, melómanos y académicos podrían ofrecernos respuestas distintas a estas preguntas, pero ¿qué idea de la música comparten? Cuando una pieza musical no nos resulta familiar, o no se asemeja a nada que hayamos escuchado antes, es posible que digamos que no nos «gusta», pero ¿existe relación entre el deleite y la comprensión? En estos tres lúcidos y amenos ensayos, Charles Rosen explora éstas y otras cuestiones relacionadas con la composición, la interpretación y la escucha de la obra de distintos compositores, y nos ofrece así una aproximación a la música en la que tan importantes como las piezas musicales son las tradiciones en las que éstas se inscriben y se concretan como experiencia auditiva.

«Que otros se jacten de las páginas que han escrito; a mí me enorgullecen las que he leído», deia Borges. I és que els bons llibres ens transformen: un passatge, per breu que sigui, pot despertar la curiositat del lector i encoratjar-lo a llegir una obra que li canviï la vida per sempre més. Vet aquí el poder de la literatura, que no només ens obre horitzons, sinó que també diposita en nosaltres, d’una manera lenta però constant, la clau per entendre la vida. Mogut per aquesta idea, Nuccio Ordine ens convida a descobrir o recordar alguns dels clàssics de tots els temps, mestres d’innombrables generacions: Plató, Rabelais, Shakespeare, Goethe, Cervantes, Rilke… Ja que, per l’autor, l’ensenyament i l’educació constitueixen una forma de resistència a les lleis omnipresents del mercat, a la mercantilització de les nostres vides, al temible pensament únic.

L'obra de Francesc Trabal, narrador agosarat i brillant, és d'una modernitat intemporal. Hi va saber copsar, amb una ironia sagaç i un humor sovint absurd i corrosiu, la buidor i la insatisfacció en les relacions humanes dins la societat benestant de principis del segle xx, amb un estil elegant que combina el millor del classicisme i de l'avantguarda. Aquest volum recull quatre de les seves primeres novel·les L'home que es va perdre (1929), Quo vadis, Sànchez? (1931), Era una dona com les altres (1932) i Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon (1933), en les quals lescriptor defuig el realisme i el melodrama per, com deia Trabal mateix, el punt dolç de la vida a través d'un punt de vista personal basat en l'humor».